Castell de Montcortès
El trobem situat aïlladament a la part més alta del nucli, sobre una gran senglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben les cases que posteriorment conformaren el poble. De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a úsos agrícoles.
Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d'accès d'arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d'espitlleres. Per damunt d'aquesta, s'alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mitjanes dimensions i amb poc treball decoratiu, és a la segona on segurament estava situada la planta noble, ja que presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats; finalment a la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans i espitlleres per a armes de foc. Les dues torres, amb base lleugerament atalussada, queden separades entre elles pel mateix cos de l'edifici central, al qual s'hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Les torres presenten petites obertures en forma d'espitlleres i a la part superior tornem a trobar la sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de diferents matacans que resalten el séu ús defensiu. Tot el perímetre de l'edifici presenta un gruixut ràfec de maó d'influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l'edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.
La primera referència d'aquest castell el trobem al 1095 quan el deixà en testament al seu fill el cavaller Guillem Isarn de Trevics. L'any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d'Anglesola o més endavant passa a mans dels Sacirera els quals van fer construir l'edifici que veiem avui dia.
La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l'obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet.
Després del domini de Sacirera es feren amb la propietat els Marc; d'aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d'Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda. El fill d'aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d'Alturub (o d'Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta va esposar Anna M. de Moixó; a la seva mort, sense descendència, el castell va passar al llinatge de la seva dona als quals encara pertany.
Castell de Montcortès
El trobem situat aïlladament a la part més alta del nucli, sobre una gran senglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben les cases que posteriorment conformaren el poble. De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a úsos agrícoles.
Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d'accès d'arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d'espitlleres. Per damunt d'aquesta, s'alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mitjanes dimensions i amb poc treball decoratiu, és a la segona on segurament estava situada la planta noble, ja que presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats; finalment a la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans i espitlleres per a armes de foc. Les dues torres, amb base lleugerament atalussada, queden separades entre elles pel mateix cos de l'edifici central, al qual s'hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Les torres presenten petites obertures en forma d'espitlleres i a la part superior tornem a trobar la sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de diferents matacans que resalten el séu ús defensiu. Tot el perímetre de l'edifici presenta un gruixut ràfec de maó d'influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l'edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.
La primera referència d'aquest castell el trobem al 1095 quan el deixà en testament al seu fill el cavaller Guillem Isarn de Trevics. L'any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d'Anglesola o més endavant passa a mans dels Sacirera els quals van fer construir l'edifici que veiem avui dia.
La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l'obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet.
Després del domini de Sacirera es feren amb la propietat els Marc; d'aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d'Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda. El fill d'aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d'Alturub (o d'Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta va esposar Anna M. de Moixó; a la seva mort, sense descendència, el castell va passar al llinatge de la seva dona als quals encara pertany.