Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell
Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell
Segon quart del segle XII
Fresc traspassat a tela
Procedeix de l'església de Sant Pere, actualment dedicada a Sant Miquel i Sant Pere, del grup catedralici de la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923
L'absis és l'espai més important de l'església, el lloc on s'emplaça l'altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dit, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d'Urgell. Una gran imatge de Crist en Majestat dins una mandorla i flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols evangèlics) presideix la conca absidial. Al registre mig s'hi representa una sèrie d'apòst+ols, entre els quals s'inclou també la figura de Maria. El registre inferior, que no s'ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.
(del cartellet infotmatiu)
-----------------------------------------------------------------------------------------
Un ejemplo más de introducción de lo judiciario en un ámbito de teofanía intemporal nos viene dado no ya por una imagen sino por una inscripción. En el ábside, también en el MNAC, de la iglesia de San Pedro de la Seu d’Urgell bajo el Pantocrator corre una inscripción que, pese a su estado fragmentario (...DO QUAE SUMPSI MEMBRA VEHENDO ...NDE RE CRE... JUDEX SAN...), parece apuntar hacia una referencia al papel de Cristo como juez. Durliat relaciona su contenido con la presencia de la Virgen y San Juan, emparejados en la parte inferior del semicilindro, y aventura la posibilidad de que nos hallemos ante una formulación primeriza de la Deesis occidental, lo que, según su opinión, sería extensible a Sant Climent de Tahüll donde, bajo el Pantocrator, se sitúan, a un lado y otro de la ventana central, las imágenes de ambos intercesores.
Paulino Rodríguez Barral
www.romanicodigital.com/documentos_web/documentos/C24-3_P....
Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell
Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell
Segon quart del segle XII
Fresc traspassat a tela
Procedeix de l'església de Sant Pere, actualment dedicada a Sant Miquel i Sant Pere, del grup catedralici de la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923
L'absis és l'espai més important de l'església, el lloc on s'emplaça l'altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dit, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d'Urgell. Una gran imatge de Crist en Majestat dins una mandorla i flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols evangèlics) presideix la conca absidial. Al registre mig s'hi representa una sèrie d'apòst+ols, entre els quals s'inclou també la figura de Maria. El registre inferior, que no s'ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.
(del cartellet infotmatiu)
-----------------------------------------------------------------------------------------
Un ejemplo más de introducción de lo judiciario en un ámbito de teofanía intemporal nos viene dado no ya por una imagen sino por una inscripción. En el ábside, también en el MNAC, de la iglesia de San Pedro de la Seu d’Urgell bajo el Pantocrator corre una inscripción que, pese a su estado fragmentario (...DO QUAE SUMPSI MEMBRA VEHENDO ...NDE RE CRE... JUDEX SAN...), parece apuntar hacia una referencia al papel de Cristo como juez. Durliat relaciona su contenido con la presencia de la Virgen y San Juan, emparejados en la parte inferior del semicilindro, y aventura la posibilidad de que nos hallemos ante una formulación primeriza de la Deesis occidental, lo que, según su opinión, sería extensible a Sant Climent de Tahüll donde, bajo el Pantocrator, se sitúan, a un lado y otro de la ventana central, las imágenes de ambos intercesores.
Paulino Rodríguez Barral
www.romanicodigital.com/documentos_web/documentos/C24-3_P....